L’Alt Tribunal retreu que en el recurs de la patronal bancària aquesta no hagi tingut en compte les sentències del Tribunal Constitucional
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l’Associació Espanyola de Banca (AEB) contra el Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre habitatges buits de Catalunya.
Al juliol de 2015, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar aquesta Llei, que permetia a la comunitat cobrar un impost sobre els habitatges buits. Un impost destinat a gravar els habitatges d’entitats financeres i empreses immobiliàries amb excedents de pisos que portin més de dos anys sense estar habitats. L’objectiu de l’impost, segons el Govern català, era reduir el nombre d’habitatges buits i potenciar el lloguer social.
L’Alt Tribunal, que entén que el precepte no vulnera principis constitucionals, ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya el 17 de desembre de 2019, al no apreciar que la regulació de l’impost vulneri els principis constitucionals d’igualtat, capacitat econòmica i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
El Suprem avala la llei catalana que grava amb un impost els habitatges buits
L’Alt Tribunal retreu que en el recurs de la patronal bancària aquesta no hagi tingut en compte les sentències del Tribunal Constitucional
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l’Associació Espanyola de Banca (AEB) contra el Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre habitatges buits de Catalunya.
Al juliol de 2015, el ple del Parlament de Catalunya va aprovar aquesta Llei, que permetia a la comunitat cobrar un impost sobre els habitatges buits. Un impost destinat a gravar els habitatges d’entitats financeres i empreses immobiliàries amb excedents de pisos que portin més de dos anys sense estar habitats. L’objectiu de l’impost, segons el Govern català, era reduir el nombre d’habitatges buits i potenciar el lloguer social.
L’Alt Tribunal, que entén que el precepte no vulnera principis constitucionals, ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya el 17 de desembre de 2019, al no apreciar que la regulació de l’impost vulneri els principis constitucionals d’igualtat, capacitat econòmica i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
En el recurs interposat en el seu moment davant el TSJ de Catalunya, la AEB argumentava que la norma aprovada pel Govern català vulnera l’article 6.3 de la Llei orgànica de Finançament de Comunitats Autònomes (LOFCA) i la competència estatal dimanant de l’article 149.1.13 de la Constitució Espanyola. A més, assenyalava que vulnera el principi d’igualtat, l’absència de caràcter extrafiscal i vulneració de la capacitat econòmica i de la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics. Entenia, així mateix, que “la incorrecta configuració de la naturalesa de l’impost que en realitat és de naturalesa sancionadora, la vulneració dels articles 17, 20 i 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i la incidència en la unitat de mercat”.
Jurisprudència del Constitucional
En la seva fallada, el TSJ recordava diverses sentències del Tribunal Constitucional que li van servir de base per a desmuntar un a un els arguments esgrimits per la patronal bancària. Segons la sentència 17/1/2019 (recurs d’inconstitucionalitat 2255/16) «entre l’impost sobre els habitatges buits i l’IBI s’aprecien diferències substancials, que porten a concloure que no estem davant tributs ‘coincidents’ (STC 210/2012) ni ‘equivalents’ (STC 53/2014) a l’efecte de l’article 6.3 de la LOFCA».
A més, els magistrats del TSJ recordaven que “en el present cas és clar que la creació de tributs propis està reconeguda en l’art. 202.3 de l’Estatut d’Autonomia així com la competència de le Generalitat de Catalunya en matèria d’habitatge que es recull en l’article 137 d’aquest, per la qual cosa per la via de la interpretació amplia del que són les bases de la planificació econòmica, no pot deixar-se sense contingut aquesta competència”. “Tampoc apareix la pretesa vulneració de la competència de l’Estat de l’article 149.1.1 (la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals), assenyala el tribunal.
Ara, en la sentència emesa pel Suprem, els magistrats indiquen que l’estructura impositiva de l’impost no desvirtua la seva finalitat extrafiscal i no representa una selecció arbitrària del subjecte passiu, desconnectada de la legítima finalitat extrafiscal del tribut. Entén el Suprem que configura un sistema de determinació de la base imposable, i de la quota, a través dels diversos criteris ja examinats, que no vulnera el principi de capacitat econòmica (article 31.1 de la Constitució Espanyola), ni resulta arbitrari (article 9.3 Constitució Espanyola), perquè respon a l’àmbit legítim de l’exercici de la potestat tributària del legislador autonòmic.
La Sala III del Tribunal Suprem indica, a més, que «no deixa de sorprendre que l’escrit d’interposició de la part actora i recurrent bandegi per complet, com si no existissin, l’examen de les dues sentències del Tribunal Constitucional que han desestimat sengles recursos d’inconstitucionalitat interposats» contra la Llei 14/22015, de Catalunya, del citat impost.
Font: economistjurist.es
Dret Civil
Advocats Dret Civil a Mataró
Experts en dret civil.
