La pujada de tipus d’interès i de l’euríbor ha estat per a molts, sobretot per als hipotecats a tipus variable, una competència d’apnea: n’han hagut de sostenir la respiració, cedir a la gravetat i aguantar.
Ha passat poc més d’un any des que Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), va anunciar que apujaria els tipus a la zona de l’euro —després d’11 anys les taxes de referència en 0— i ja n’hi ha que vaticinen que la duresa de la política monetària de la institució europea està arribant a la zona més fosca i que aviat acabarà.
Però, de debò s’està tan a prop de la meta?
“No es tracta de ser pessimistes, sinó realistes. Resulta complicat predir si estem a prop de tocar el sostre a la voràgine de la pujada de tipus. Això és perquè hi ha molts factors que entren en joc. Primer, la inflació continua estrenyent a la zona euro —5,3% al juliol—. Encara no arribem al desitjat 2%; segon, la por latent a entrar en una recessió genera cada cop més soroll; tercer, la preocupant aturada xinesa podria posar a trontollar les economies mundials; quart, el cost de la inversió en transició ecològica és incert i, finalment, encara no es pot saber què canviarà l’auge de la intel·ligència artificial”, desenvolupa Olivia Feldman, economista i cofundadora del comparador financer HelpMyCash.com.
La veritat és que Europa està trepitjant sorres movedisses. Encara queden tres reunions més al BCE aquest any i per a l’analista del comparador és més que probable que Frankfurt apujarà com a mínim una vegada més els tipus. I és que no es pot obviar el que va passar al simposi de política econòmica i monetària de Jackson Hole (Wyoming, Estats Units), —primera vegada que Lagarde acudeix com a presidenta de la institució— tant el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, com la francesa van coincidir que la batalla contra la inflació no s’ha acabat. “No perdrem de vista el nostre objectiu. Hem de mantenir i mantindrem la inflació al 2% a mitjà termini”, va comunicar amb rotunditat Lagarde.
“En aquest sentit, assegurar que els tipus han arribat al seu límit i començarà una imminent baixada és ingenu. Això no vol dir que estiguem lluny de la meta. Si estiguéssim en una marató, diria que hem passat el pitjor, i que només queda resistir. Sí, som a la recta final, però encara hi ha camí per recórrer”, adverteix Feldman.
I més enllà de la pujada de tipus, per a la cofundadora de HelpMyCash és crucial fer-se una altra pregunta: quant de temps més romandran alts? “Si alguna cosa es pot abstreure de la reunió a Wyoming, és que és molt probable que necessitem aguantar durant un temps molt llarg“, subratlla l’economista. “L’era dels diners barats no sembla que tornarà a curt termini. Això significa que hi haurà conseqüències per al mercat hipotecari” sosté.
Aleshores, encara que l’euríbor vaticini una disminució de tipus —va baixar a l’agost després de 19 mesos de pujades— hauria de passar un gran cop a l’economia europea —caiguda en picada del PIB, desocupació desbocada, morositat incontrolable…— perquè el BCE accedís a amarrar-se les mans, fer un pas enrere i baixar els tipus d’interès.
En aquest context, Feldman aconsella sense titubejar: “si tens una hipoteca variable, el nostre consell és canvia a una mixta o fixa. Fes els teus números i escull la que més convingui al teu pressupost familiar”, puntualitza.
Font: diariojuridico.com
Necessites un advocat expert en Dret Bancari?
Los mejores Abogados especialistas en Derecho Hipotecario
